dijous, 9 d’octubre del 2014
divendres, 19 de setembre del 2014
INICI DE TEMPORADA 2014/15 AL POLIESPORTIU DE BENIMACLET
Iniciem el nou curs amb un canvi de seu, a parti d'ara estarem al poliesportiu de Benimaclet.
dissabte, 6 de setembre del 2014
¿ES SENSEI UESHIBA EL PADRE DEL AIKIDO MODERNO?
Un artículo de ya hace unos años pero muy vigente e interesante de leer para conocer lo que el estudioso del aikido, Stanley Pranin, revela de sus investigaciones haciendo un análisis de la historia del inicio de lo que hoy conocemos como aikido sea cual sea la escuela que se practique. Una lectura interesante e imprescindible para conocer una historia que a veces se ha dejado de lado ciertos aspectos que no se han considerado interesantes y se han se han valorado más opiniones que se acercan más a la leyenda que lo qué fue la realidad del nacimiento y desarrollo inicial del aikido y de sus actores principales.
Artículo de Stanley Pranin.
Tras
practicar y estudiar aikido durante
varios años, llegué poco a poco a una hipótesis que iba en contra
del pensamiento convencional y de los testimonios de muchos shihan
que afirmaban haber estudiado durante muchos años con el fundador
del aikido, Morihei Ueshiba. A lo largo de los años había
participado en muchos cursos impartidos en los EE.UU por maestros
japoneses y también realicé varios viajes al Japón donde practiqué
con bastantes de los maestros más conocidos. Mi teoría era
simplemente que el aikido tal y como lo conocemos hoy en día no era
el arte enseñado por O-Sensei, sino más bien alguna de las
numerosas formas desarrolladas por estudiantes clave que estudiaron
con el fundador durante periodos de tiempo relativamente cortos. Eso
explicaría la considerable divergencia de los estilos, la cantidad
relativamente pequeña de técnicas enseñadas y la ausencia de una
perspectiva religiosa Omoto en las formas modernas del arte
del aikido. No se trataba de una crítica hacia esas formas
"modernas" del arte, sino más bien de una observación
basada en la búsqueda histórica que iba en contra de la percepción
común.
S. Pranin sensei y Saito sensei. |
De la misma forma, debo decir que no consideraba que la técnica de Saito Sensei fuera una continuación totalmente fiel del aikido del fundador, sino que le consideraba más bien como el desarrollo de la técnica con su propio cuño. Ahora, haciendo una mirada hacia atrás, veo que incluía a Saito sensei en la misma categoría que maestros bien conocidos como Koichi Tohei, Shoji Nishio, Seigo Yamaguchi y otros tantos, todos ellos expertos, habiendo desarrollado estilos de enseñanza originales que, aunque inicialmente inspirados en Morihei Ueshiba, habían evolucionado en direcciones bastante diferentes.
O-sensei con Saito sensei. |
Original de Budo de M. Ueshiba |
Budo en versión inglesa. |
Es obvio que también me vi obligado a admitir que existía al menos un profesor que divulgaba el aikido de una forma fiel a las enseñanzas originales del fundador. ¿Pero esto rebatía mi teoría general de que los estilos de aikido practicados ampliamente hoy en día tienen poco que ver técnicamente y filosóficamente con el arte del fundador? Considere lo siguiente. Si se acude a los dojos de cualquiera de los principales maestros, se percatará de que los movimientos de sus alumnos se parecen mucho a los de su profesor. Admitámoslo, serían malos estudiantes si no hubieran hecho todos los esfuerzos posibles por emular los movimientos de sus maestros. A menudo es posible discernir a los alumnos de un maestro en particular en el contexto de una demostración multitudinaria en la cual los participantes proceden de muchos dojos diferentes. ¿Pero, por qué existe tanta diferencia entre los estilos principales de aikido si todos los shihan estudiaron bajo la dirección directa del fundador?
O-sensei con Noro, Kisshomaru, Tohei y Tada. |
O-sensei Ueshiba. |
Lo mismo puede
decirse del periodo posterior a la guerra. Los iniciados de ese
periodo incluyen a personajes tan conocidos como Sadateru Arikawa,
Hiroshi Tada, Seigo Yamaguchi, Shoji Nishio, Nobuyoshi Tamura, Yasuo
Kobayashi y posteriormente Yoshimitsu Yamada, Mitsunari Kanai, Kazuo
Chiba, Seiichi Sugano, Mitsugi Saotome y varios más. Shigenobu
Okumura, Koichi Tohei y Kisaburo Osawa forman un grupo bastante
reducido en que practicaron solamente de forma breve antes de la
guerra pero consiguieron un grado de maestro después de la Segunda
Guerra Mundial. Ninguno de estos maestros permaneció por periodos
largos estudiando directamente bajo la supervisión de O-Sensei. Esto
puede parecer una afirmación muy osada pero observemos los hechos
históricos.
Antes de la guerra, Morihei Ueshiba utilizó como
base el dojo Kobukan en Tokyo pero también estuvo
enseñando
en el área de Kansai. En realidad, hubo una época que llegó a
tener una casa en Osaka. A lo largo del tiempo ha llegado a ser
evidente para mí, al escuchar los testimonios de los veteranos, que
el
fundador se movía mucho y pasaba quizás de una a dos semanas
cada mes fuera del dojo de Kobukan. También, hay que recordar
que los primeros uchideshi fueron reclutados como profesores
debido a la popularidad creciente del aikido y a las múltiples
actividades de la Budo Senyokai promovida por el Omoto
(Sociedad para la Promoción de las Artes Marciales) y dirigida por
Ueshiba. Estos pioneros del aikido estudiaron durante periodos
relativamente cortos, estuvieron en contacto con el fundador
únicamente de forma limitada debido a sus habituales ausencias del
dojo y ellos mismos se marchaban frecuentemente del dojo central para
ejercer su magisterio.
O-sensei con Kisshomaru, Tohei, Saito y familia. |
Durante la guerra y en los años
siguientes, O-Sensei se quedó en Iwama. Finalmente, a partir
de principios de los años 50 reanudó sus viajes con visitas
ocasionales a Tokyo y a la región de Kansai. Al final de los años
50 la frecuencia de sus viajes aumentó y parece que casi nadie sabía
nunca dónde estaría en un momento dado. Dividía su tiempo entre
Iwama, Tokyo y sus lugares favoritos en Kansai incluidas Osaka,
Kameoka, Ayabe, su Tanabe natal y Shingu. Llegó a visitar Kanshu
Sunadomari en el lejano Kyushu. Recuerdo escuchar a Michi Hikitsuchi
sensei afirmar que O-Sensei visitó Shingu más de
sesenta veces tras la guerra. Si consideramos que esto se refiere a
un periodo entre doce a quince años, vemos que el fundador
permanecía en Kansai una media de cuatro a seis veces al año.
Doshu K. Ueshiba y K. Tohei sensei. |
El lector astuto se
dará cuenta seguramente de a donde quiero llegar. O-Sensei no
enseñó en Tokyo de forma habitual después de la guerra. Y cuando
aparecía en el tatami, muy a menudo pasaba gran parte de la hora
hablando de temas esotéricos totalmente incompresibles a la mayor
parte de los estudiantes presentes. Los maestros principales en el
Hombu Dojo en los años posteriores a la guerra eran Koichi
Tohei sensei y el doshu
Kisshomaru Ueshiba. Les ayudaban Okumura, Osawa, Arikawa, Tada,
Tamura y la generación siguiente de uchideshi mencionada
anteriormente.
Quiero con esto dejar muy clara mi opinión. Lo que quiero decir es que Morihei Ueshiba NO era la figura principal que enseñaba de forma diaria en el Hombu Dojo. O-Sensei aparecía por allí a intervalos imprevisibles y a menudo sus enseñanzas se centraban en temas filosóficos. Tohei y Kisshomaru los que en mayor medida fueron responsables del contenido técnico y del desarrollo del aikido dentro del sistema Aikikai Hombu. Al igual que antes de la guerra, los uchideshi de los años posteriores enseñarían fuera del Hombu Dojo en clubes y universidades sólo tras un periodo relativamente corto de aprendizaje. También, durante este periodo se caracterizó por una "inflación de danes", promoviendo a muchos de los jóvenes maestros a un ritmo de un dan al año. En algunos casos, también se "saltaron" rangos. ¡Pero ése es un tema para otro artículo!
Pranin con Saito sensei y Tohei sensei. |
Edicion argentina años '60 |
Tohei sensei. |
Stanley
Pranin.
Publicado
con la autorización del autor.
dijous, 12 de juny del 2014
CLASSE FI DE CURS
CLASSE FI DE CURS 14 DE JUNY 2014
Dissabte 14 de juny de 10 a 12 hores
es realitzarà la classe de cloenda de curs 2013/14 al poliesportiu El Cabanyal amb la participació de diferents instructors de la Ki no Kenkyukai Association International.
Dissabte 14 de juny de 10 a 12 hores
es realitzarà la classe de cloenda de curs 2013/14 al poliesportiu El Cabanyal amb la participació de diferents instructors de la Ki no Kenkyukai Association International.
dilluns, 2 de juny del 2014
SEMINARIS D'ESTIU
Un nou estiu arriba i es presenten moltes Un nuevo verano llega, se nos presenta muchas
oportunitats per assistir a un seminari oportunidades para asistir a un seminario
de ki aikido organitzat pels distints de ki aikido organizado por distintos grupos
grups de diferents països, una oportunitat de diferentes países de toda Europa, una
per combinar vacances i aikido. oportunitad de combinar vacanciones y aikido.
A continuació seminaris recomanables: A continuación diversas recomendaciones:
oportunitats per assistir a un seminari oportunidades para asistir a un seminario
de ki aikido organitzat pels distints de ki aikido organizado por distintos grupos
grups de diferents països, una oportunitat de diferentes países de toda Europa, una
per combinar vacances i aikido. oportunitad de combinar vacanciones y aikido.
A continuació seminaris recomanables: A continuación diversas recomendaciones:
Madrid: 5 y 6 de julio.
SUIZA
Bosco Gurin, Tessin
AIKIDO & MISOGI
summer seminar for instructors and dan
17th – 23rd August 2014
with Yoshigasaki Sensei
The seminar is recommended for those who
like the mountains, the silence and the
Japanese culture
Associazione Ticinese Ki Aikido Balerna
http://www.aikido-balerna.ch/seminari.html
HOLANDA
Aikido
Summer Seminar with
Doshu Yoshigasaki
Saturday 12 July–Wednesday 16 July 2014
Theereheide Sports Center
Eikenlaan 5, Sint Michielsgestel
(near ‘s-Hertogenbosch)
The Netherlands
www.KiAikidoCentrum.nl
http://www.ki-aikido.de/seminare/2014/nl_0714.pdf
CROACIA
9th TRADITIONAL SUMMER AIKIDO SEMINAR
Kenjiro Yoshigasaki Doshu
01. - 05. August 2014.
http://www.aikidozg.com/wp-content/uploads/2014/03/Velebit-2014-en.pdf
SUIZA
Bosco Gurin, Tessin
AIKIDO & MISOGI
summer seminar for instructors and dan
17th – 23rd August 2014
with Yoshigasaki Sensei
The seminar is recommended for those who
like the mountains, the silence and the
Japanese culture
Associazione Ticinese Ki Aikido Balerna
http://www.aikido-balerna.ch/seminari.html
HOLANDA
Aikido
Summer Seminar with
Doshu Yoshigasaki
Saturday 12 July–Wednesday 16 July 2014
Theereheide Sports Center
Eikenlaan 5, Sint Michielsgestel
(near ‘s-Hertogenbosch)
The Netherlands
www.KiAikidoCentrum.nl
http://www.ki-aikido.de/seminare/2014/nl_0714.pdf
CROACIA
9th TRADITIONAL SUMMER AIKIDO SEMINAR
Kenjiro Yoshigasaki Doshu
01. - 05. August 2014.
http://www.aikidozg.com/wp-content/uploads/2014/03/Velebit-2014-en.pdf
ENTREVISTA AL DOSHU YOSHIGASAKI
Entrevista al mestre Yoshigasaki en Itàlia.
Pregunta : Mestre, des de fa molts anys que ensenya a Europa i al món la disciplina de l'aikido. L'escola que va fundar i de la qual és vosté el "Doshu", "el Guía de la vía", que té com a premissa previa per a l'estudi de l'Aikido com diu el seu últim llibre," un art del perill, art de la vida". Una vegada es deia que Ki és el resultat d'un estat d'unificació de ment i cos . Avui dia és evident que la ment i el cos són la mateixa cosa, però els pensaments, que són els resultats de la ment que pensa, sovint no estan relacionats amb el cos, mentre que la "ment original" és un amb això. Pot dir-nos com és important el terme "KI" i quin espai troba en la mateixa pràctica?
Resposta: Aikido va començar amb Takeda que era un dels últims samurais que aplica les tècniques relacionades amb la seva habilitat amb les tècniques de l'espasa sense una espasa. Aquestes tècniques sense espasa s'han convertit en la base de l'aikido. Les tècniques d'Aikido originalment no tenien armes, les mans nues. Morihei Ueshiba, que va aprendre de Takeda, va introduir la filosofia de la religió que seguia en aquell moment, a més de la pràctica de l'espasa i la llança (naginata) amb el bokken i amb el pal curt (jo). Fins que Takeda Sokaku era viu, no va poder ensenyar lliurement. Després de la seva mort va començar a desenvolupar la pràctica de la seva religió en les tècniques.
Ueshiba va començar a utilitzar els conceptes filosòfics de la seva religió en l'ensenyament, però molts estudiants no van acceptar que les seves explicacions eren per causa de la religió, pel que ells han après només que l'aspecte físic. La seua tècnica era només física, sense filosofia , sense estudi de la ment. La meitat de l'aikido que es practica al Japó es basa en l'aspecte físic. Després de la II guerra mundial, la filosofia d'Ueshiba va començar a canviar i també l'aspecte tècnic i molts estudiants no entenien per què havien de canviar la seua tècnica . Per què no donava explicacions lògiques, però només alguns estudiants religiosos han començat a tractar d'entendre l'aspecte mental de les seves tècniques. Així ho va ser per al mestre Koichi Tohei, que, havent seguit els ensenyaments de Tempu Nakamura, tractava d'entendre l'ensenyament que Ueshiba aplicava al seu ensenyament.
Especialment el concepte que "la ment mou al cos" i va començar a ensenyar aquest aspecte mental sota el nom de Ki. Al no ser Koichi Tohei clarament un teòric, va rebre l'ajuda de la seva esposa en aquesta direcció, en la creació d'una teoria basada en "quatre principis" gairebé com una religió. I es ben conegut que, sobretot en els últims anys, el mateix Tohei no estava molt content de com s'ha desenvolupada aquesta teoria per crear un total de 33 principis. El problema teòric va ser el fet que depenia d'un baix coneixement de la ciència i les matemàtiques (nivell d'escola secundària), encara que això ha creat un avantatge evident que tothom podia entendre, però en detriment de tot progrés en el futur. Me les vaig arreglar per resoldre aquest problema sense utilitzar la ciència dels materials i les matemàtiques de punts. Ensenyo això com una "teoria de la vida i de les matemàtiques de la línia".
Pregunta: Mestre, i com es pot demostrar? Com es pot aprendre el Ki en la disciplina que s'ensenya?
Resposta: El kanji* Ki usat en l'escriptura xinesa no té el mateix significat en japonès i això crea una gran confusió sobretot per als europeus que pensen en canvi, que significa el mateix en xinès i en japonès. Per a nosaltres, en aquest cas, només està interessat en el sentit japonès. En l'idioma japonès ha paraules que expressen el concepte d'unió sota l'aspecte mental com "Ku" - "Mu". Ki és més aviat una expressió estretament lligada a la vida quotidiana d'ús general per tots els japonesos.
La importància de Ki és una cosa que no pot ser expressat amb claredat, cosa que no és clar .
La paraula Ki no és molt important en si mateixa, però podem començar a aprofundir, a partir d'aquesta paraula. Ki és una cosa que no es pot expressar amb paraules, ja que expressa les activitats mentals sense paraules, un do que tots tenim des del naixement, per l'aprenentatge d'idiomes. Aquest Ki podem anomenar "ment original". Aquest és un amb el cos com en els animals i els nens. És per això que aquestes són sempre espontanis. Més tard, amb l'aprofundiment de la llengua, s'inicia l'activitat del pensament i, sovint aquests pensaments no estan units al cos i poden crear conflictes entre ells. Aquests conflictes no són bons per a un art marcial, ja que limiten la capacitat d'acció en la condició rea . Normalment en els esports tals conflictes no apareixen perquè ja sabem primer el que ens pertany. La pràctica del Ki és percebre aquest concepte i la forma de manejar la situació en la vida quotidiana. Això es coneix com Ki en la vida diària a través del qual comencem a entendre les relacions entre la ment original, la ment pensant i el moviment corporal. I aquest és el Ki en Aikido.
*
Pregunta : Mestre, des de fa molts anys que ensenya a Europa i al món la disciplina de l'aikido. L'escola que va fundar i de la qual és vosté el "Doshu", "el Guía de la vía", que té com a premissa previa per a l'estudi de l'Aikido com diu el seu últim llibre," un art del perill, art de la vida". Una vegada es deia que Ki és el resultat d'un estat d'unificació de ment i cos . Avui dia és evident que la ment i el cos són la mateixa cosa, però els pensaments, que són els resultats de la ment que pensa, sovint no estan relacionats amb el cos, mentre que la "ment original" és un amb això. Pot dir-nos com és important el terme "KI" i quin espai troba en la mateixa pràctica?
Resposta: Aikido va començar amb Takeda que era un dels últims samurais que aplica les tècniques relacionades amb la seva habilitat amb les tècniques de l'espasa sense una espasa. Aquestes tècniques sense espasa s'han convertit en la base de l'aikido. Les tècniques d'Aikido originalment no tenien armes, les mans nues. Morihei Ueshiba, que va aprendre de Takeda, va introduir la filosofia de la religió que seguia en aquell moment, a més de la pràctica de l'espasa i la llança (naginata) amb el bokken i amb el pal curt (jo). Fins que Takeda Sokaku era viu, no va poder ensenyar lliurement. Després de la seva mort va començar a desenvolupar la pràctica de la seva religió en les tècniques.
Ueshiba va començar a utilitzar els conceptes filosòfics de la seva religió en l'ensenyament, però molts estudiants no van acceptar que les seves explicacions eren per causa de la religió, pel que ells han après només que l'aspecte físic. La seua tècnica era només física, sense filosofia , sense estudi de la ment. La meitat de l'aikido que es practica al Japó es basa en l'aspecte físic. Després de la II guerra mundial, la filosofia d'Ueshiba va començar a canviar i també l'aspecte tècnic i molts estudiants no entenien per què havien de canviar la seua tècnica . Per què no donava explicacions lògiques, però només alguns estudiants religiosos han començat a tractar d'entendre l'aspecte mental de les seves tècniques. Així ho va ser per al mestre Koichi Tohei, que, havent seguit els ensenyaments de Tempu Nakamura, tractava d'entendre l'ensenyament que Ueshiba aplicava al seu ensenyament.
Especialment el concepte que "la ment mou al cos" i va començar a ensenyar aquest aspecte mental sota el nom de Ki. Al no ser Koichi Tohei clarament un teòric, va rebre l'ajuda de la seva esposa en aquesta direcció, en la creació d'una teoria basada en "quatre principis" gairebé com una religió. I es ben conegut que, sobretot en els últims anys, el mateix Tohei no estava molt content de com s'ha desenvolupada aquesta teoria per crear un total de 33 principis. El problema teòric va ser el fet que depenia d'un baix coneixement de la ciència i les matemàtiques (nivell d'escola secundària), encara que això ha creat un avantatge evident que tothom podia entendre, però en detriment de tot progrés en el futur. Me les vaig arreglar per resoldre aquest problema sense utilitzar la ciència dels materials i les matemàtiques de punts. Ensenyo això com una "teoria de la vida i de les matemàtiques de la línia".
Pregunta: Mestre, i com es pot demostrar? Com es pot aprendre el Ki en la disciplina que s'ensenya?
Resposta: El kanji* Ki usat en l'escriptura xinesa no té el mateix significat en japonès i això crea una gran confusió sobretot per als europeus que pensen en canvi, que significa el mateix en xinès i en japonès. Per a nosaltres, en aquest cas, només està interessat en el sentit japonès. En l'idioma japonès ha paraules que expressen el concepte d'unió sota l'aspecte mental com "Ku" - "Mu". Ki és més aviat una expressió estretament lligada a la vida quotidiana d'ús general per tots els japonesos.
La importància de Ki és una cosa que no pot ser expressat amb claredat, cosa que no és clar .
La paraula Ki no és molt important en si mateixa, però podem començar a aprofundir, a partir d'aquesta paraula. Ki és una cosa que no es pot expressar amb paraules, ja que expressa les activitats mentals sense paraules, un do que tots tenim des del naixement, per l'aprenentatge d'idiomes. Aquest Ki podem anomenar "ment original". Aquest és un amb el cos com en els animals i els nens. És per això que aquestes són sempre espontanis. Més tard, amb l'aprofundiment de la llengua, s'inicia l'activitat del pensament i, sovint aquests pensaments no estan units al cos i poden crear conflictes entre ells. Aquests conflictes no són bons per a un art marcial, ja que limiten la capacitat d'acció en la condició rea . Normalment en els esports tals conflictes no apareixen perquè ja sabem primer el que ens pertany. La pràctica del Ki és percebre aquest concepte i la forma de manejar la situació en la vida quotidiana. Això es coneix com Ki en la vida diària a través del qual comencem a entendre les relacions entre la ment original, la ment pensant i el moviment corporal. I aquest és el Ki en Aikido.
*
dimecres, 12 de març del 2014
dilluns, 17 de febrer del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)